És el diputat més jove en les Corts Valencianes. Militant del Bloc Nacionalista del País Valencià i activista gai des de ben jove, a Fran Ferri (Canals, València, 1984) sembla que no li fa por anar a contracorrent.
Queer Magazine: Com i quan vas començar a treballar pels drets dels homosexuals?
Fran Ferri: Tota la meua activitat política naix del meu activisme LGTB. Per la part de mon pare, tota la meva família és molt política i ha estat militant en altres partits. La implicació política era una necessitat que sempre havia tingut, i quan vaig tornar del meu Erasmus a Alemanya, vaig contactar amb l’associació CLGS, el col·lectiu de lesbianes i gais de La Safor (València), que era el que més a prop m’agafava, i vaig començar a ser activista. Després van començar a enviar-me a les reunions de l’àrea jove de la FELGTB a Madrid, i em van demanar que fora el seu representant al Consell de la Joventut d’Espanya. Per aquella època vaig començar també a mil·litar en el Bloc Jove, fins que em van triar secretari general d’aquesta secció del partit.
QM: T’han acusat mai de barrejar la teva activitat pública, política, amb la teva opció sexual, privada?
FF: Jo sempre he dit que allò que és personal, és també polític. Totes les decisions que prenem en la vida diària suposen triar entre uns i uns altres, i això també és política. A banda, els moviments LGTB sempre hem dit que una part important de la nostra igualtat ve de la visibilitat. I això ho tenim molt assumit: fer-te visible allà on vages sense amagar la teva condició sexual. A mi m’haguera ajudat molt, quan era un adolescent, haver-me trobat amb polítics, jutges, presentadors de televisió…que hagueren eixit de l’armari en aquella època, perquè això contribueix a normalitzar la situació.
QM: Ara fa dos anys que, aprofitant la data del 17 de maig, dia contra l’homofòbia i la transfòbia, et vas decidir a fer pública la teva homosexualitat. Va ser tot abans de les eleccions d’aquell any (el dia 22 de maig). Com va ser aquesta decisió?
FF: Va ser una mica curiós, perquè als titulars dels diaris es venia com que jo eixia de l’armari en aquell moment. I aquell mateix dia, els periodistes preguntaven al cap de llista de Compromís, Enric Morera, què li semblava que un candidat de la seva llista eixira de l’armari. Morera s’ho va prendre a rialla i va dir: “Però si Fran mai ha estat en l’armari!”. No era una qüestió nova, només vam aprofitar el 17 de maig per fer un acte de visibilitat. Vaig dir que era un activista gai, però tots ho sabien. Tret de la meua iaia, a qui no li havia contat perquè pensava que no ho acceptaria…i que després em va sorprendre molt perquè va tindre una actitud molt respectuosa. Tampoc va ser una qüestió electoralista, només vam aprofitar que estàvem en el punt de mira perquè ens trobàvem en plenes eleccions per fer un acte de visibilitat.
QM: En aquell moment vas dir que feies pública la teva homosexualitat, en el sentit de representant d’un partit polític, “per tal d’obrir les portes dels armaris de les Corts”. Hi ha molta gent dins de l’armari a les Corts? Penses que és compatible militar en un partit conservador i ser homosexual i fer-ho públic, o hi ha una mena de repressió dins del propi partit?
FF: Bé, en el Partit Popular hi ha ja molts membres que han feta pública la seva homosexualitat. Jo quan deia allò dels armaris de les Corts no em referia a fer outing a tot el món… La meva intenció era que d’aquest tema de la homosexualitat es parlara més a les Corts Valencianes. Obrir les portes era com dir que tots es descararen i mostraren el seu punt de vista. I crec que sí és compatible militar en qualsevol partit amb ser homosexual. És compatible i és bó, perquè ha de ser un tema transversal, compartit per tots el partits polítics. Sé que hi ha molts diputats que intenten que el seu partit gire cap a àmbits més progressistes en aquest sentit. És un pas endavant, que uns anys enrere era impensable. Els partits són els representants de la societat, una societat que és diversa com també ho han de ser els partits.
QM: Poc temps després d’aquestes declaracions, vas eixir com a diputat per la Coalició Compromís en les eleccions a les Corts Valencianes. Vas convertir-te així en el diputat més jove a la Càmera. Penses que vas rebre més pressions pel fet que fossis tan jove?
FF: Bé, la primera setmana em van fer una d’aquestes de buscar una foto del Facebook de feia mil anys i publicar-la. Estàvem uns amics i gent del partit en una festa, em van ficar una banda de fallera i em van fer una foto agenollat davant d’un altar on havien posat una botella de mistela, com si estigués pregant. Era tot molt estrambòtic, res seriós. Però van fer una notícia de que em mofava dels catòlics… En aquell moment, com que encara era molt innocent, vaig passar-ho molt malament… però després em vaig adonar que allò era una tonteria i que l’únic que aconseguia era que més gent s’acostara a nosaltres. De fet, vaig rebre molts missatges de recolzament, fins i tot de gent del Partit Popular que no estava d’acord amb el que s’estava fent.
Queer Magazine 