Entrevista a Fran Ferri: “La visibilitat és el primer pas en la lluita per la igualtat”

El col·lectiu LGTB i les retallades a la Comunitat Valenciana

QM: Creus que, amb l’actual crisi econòmica, molts joves que es veuen forçats a tornar a casa dels pares, tornen també dins dels armaris?

FF: Tornar a casa, a un poble on encara hi haja una visió més tancada de la homosexualitat, els pot portar a tornar a entrar en l’armari. És una qüestió que afecta a la llibertat personal, i crec que està causant-los infelicitat. Associacions com ara AMPGyL (Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes) elabora una guia per orientar als joves per dir als seus pares que són homosexuals. I una de les coses que recomanen es tindre una certa seguretat econòmica, per si de cas els pares no poden acceptar-ho, perquè no tingues que dependre econòmicament d’ells en aquest moment. Ens trobem en una època en la qual aquesta seguretat econòmica es fa cada vegada més difícil per als joves. I és molt dur que molts joves s’hagin de mantindre dins de l’armari per una qüestió econòmica.


QM: Què creus que heu aconseguit en la lluita pels drets LGTB des que vas ser triat com a diputat?

FF: Estem prou contents perquè ja tenim assolides un noranta per cent de totes les nostres propostes. Amb el tema del VIH, per exemple, hem fet un seguiment de totes les subvencions, hem estant treballant colze a colze amb CALCSICOVA (Coordinadora de les Associacions de Lluita contra la SIDA de la Comunitat Valenciana), que fan un treball molt bó i que estalvia diners a la mateixa administració que no fa més que retallar-los. Hem estat molt pendents però, malauradament, s’han eliminat molts plans de la lluita contra el VIH, encara que les estadístiques diuen que la xifra d’infectats pel virus creix exponencialment. I resulta que, quan més esta creixent entre la gent jove, més se està retallant en prevenció.

baner_LGTBfobia

El tema del turisme LGTB l’hem tractat a través de preguntes parlamentàries. Va ser curiós perquè l’ Institut d’Estudis Turístics del País Valencià va fer un estudi de tots els possibles nínxols a potenciar en el sector turístic, i un d’ells era el LGTB. Això venia en l’informe de l’ Institut, però després, en la proposta que es fa a la Generalitat exclouen el turisme LGTB.

IMG_8933

QM: I què és el que encara et queda per fer?

FF: Segurament el que ens queda per fer és la llei contra la discriminació per motius d’ homofòbia i transfòbia. També pensem en fer una llei integral sobre la transsexualitat, que ja està present en altres territoris com a Navarra. Hi ha moltes iniciatives, com ara la legislació del canvi de nom, que ja es troben a la llei d’identitat de gènere del govern socialista. Però les competències en Sanitat són de les comunitats autònomes, i una de les qüestions pendents és la gratuïtat de tot el procés de tractament de les persones transsexuals.

QM: Com penses que han afectat les retallades en Sanitat a les persones transsexuals?

FF: Han afectat com a qualsevol persona que ha de tindre un tractament crònic. Si a banda de la greu crisi que patim, hem de fer un copagament en els tractaments, potser hi haja molta gent que no puga seguir tot el tractament que requerix el canvi de sexe. Són tractaments que han de ser diaris, no es pot faltar, i potser els haja afectat també la vaga de les farmàcies que van restar tancades perquè no rebien els diners. Actualment, l’assessorament psicològic que necessiten aquestes persones no està tampoc cobert per la Seguretat Social.

QM: Com a activista, i com a polític…com creus que es pot ajudar al col·lectiu LGTB des de l’àmbit polític?

FF: La política està per sol·lucionar els problemes, encara que segons les enquestes del CIS, la gent pensa que els polítics som un problema. Jo crec que el que més problemes genera és, precisament, que no hi haja política. No s’està fent política en majúscules, que seria parlar, escoltar la gent, i deixar que siguen els moviments socials els que ens indiquen quines han de ser les nostres propostes. La política en majúscules no és tancar-nos al Parlament a discutir, perquè al final tots sabem el que va a passar: el PP, amb la seua majoria absoluta, dirà que no a tot. La política amb majúscules és xafar el carrer, parlar amb els col·lectius, parlar amb la gent, i intentar, mitjançant les institucions, transformar aquesta problemàtica en iniciatives que puguen ajudar. No tot es pot resoldre per mitjà de les institucions, però sí que podem ajudar.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s